Gràcies a tots el que hi participeu.
http://www.youtube.com/watch?v=QJnwaWcMfoE&feature=related
"Al vent, la cara al vent,
el cor al vent, les mans al vent,
els ulls al vent, al vent del món.
I tots, tos plens de nit,
buscant la llum, buscant la pau,
buscant a Dèu, al vent del mon.
La vida, ens dona penes
ja el naixer és un gran plor,
la vida, pot ser eixe plor.
Però nosaltres
Al vent, la cara al vent,
el cos al vent, les mans al vent,
els ulls al vent, al vent del món.
http://www.youtube.com/watch?v=GmSjj09u7EA
Fe no és esperar,
fe no és somiar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.
No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo;
l'hem de treballar,
l'hem d'anar a regar,
encara que l'ossada ens faci mal.
No somnien passats
que el vent s'ha emportat.
una flor d'avui es marceix just a l¡endemà.
cal que neixin flors a cada instant.
Fe no és esperar...
Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amagen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.
Cal anar endavant
sense pedre el pas.
cal regar la terra amb la suor del dur treball.
cal que neixin flors a cada instant.
30 comentaris:
que visquen el Raimon i el Llach. Animo alfarenses els *
padawans al final es fan amb la galàxia.
que la força us acompanye
Moltes felicitats al blog al seu primer aniversari.
S'ha convertit en un instrument de participació, de informació i de denúncia molt mes interesant i accesible al ciutadà que els canals que fins ara tenia al abast.
Per molts anys. Seguiu així.
Felicidades por este año y que cumpla muchísimos más.
Para Vicente y todos aquellos que lo hacéis posible GRACIAS
¡Ah! Te ha faltado una de Sabina.
Paz,amor y libertad.
Vicent enhorabona per l'any y per 11100 entrades encara que hi ha gent que diu "jo no solc entrar"
Jo si que solc entrar, el que pasa es que moltes vegades per falta de temps o no saber que dir no escric.
En tot cas seguirem anant al vent, a favor i en contra, i fent els comentaris que cregam oportuns sempre desde l'educaciò i la tolerancia. A ser posible argumentats i recordeu que "malgrat la boira cal caminar".
Un abraç per a tos dretes, esquerres i fins i tot els dels mig.
A ROBIN HOOD. Tu querias algun canal para expresar algo? ¿ por que ? No sera que no querias que se te viese el plumero? Y ahora te va el blog.
Hay que ver, los extraños compañeros de viaje que hace la politica.
I així pren, i així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, poc a poc, escrius per a demà.
Que demà, que demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.
Yo sí entro mucho.
Me alegro mucho que el blog siga vivo y coleando gracias a Dios y los blogeros, y no haya muerto poco a poco como alguno pronostico.
¡¡¡¡FELICIDADES!!!!
Vicent ara també dirás que el blog no e spartidista no?jejej..xe que que risa mareee!!!
No perquè ací pots escriure tu i qualsevol sense que combregues amb la ideologia dels demés i sense que hages de posar les teues idees al servici dels interesos dels que tenen el poder.
El bloc està per al servici dels tafarros, tots...
Enhorabuena Viçent, quien te lo iba a decir:
Enhorabuena también a todos aquellos que han hecho posible poder cumplir con el Aniversario del Blog , y que sigamos creyendo en este proyecto de opinión, denuncia, participación y sobre todo ,de libre expresión, pese a quien pese.
Me gusta que te acuerdes de Raimon, de Lluis, de Sabina que apuntaba alguien por ahí , y porque no, del Nano, pero que no te olvides nunca de “Partirem una mangrana”.
Un abrazo.
Papa Yogui.
Papa Yogui, tiene usted toda la razón del mundo.
Y aunque merece posiblemente una entrada ahí va eso: "PARTIREM UNA MANGRANA EN QUATRE GALLONS I AQUELLS QUE SE LA PARTIREM SE TOCAREM ELS CO..RRIEM COM A CENTELLES, LA MERDA PER LES ORELLES I A LA POBRA NOVENÇANA LI TOCAREM LES MA...MARE NO VOL QUE HO DIGA PER QUE ES UN PECAT MOLT GRAN I AL POBRE HOME LI PENJAVA PER LA PUNTA DEL PAR...TIREM UNA MANGRANA EN QUATRE GALLONS".
Gràcias Papa Yogui, tus comentarios ayudan a enriquecer el blog.
Papa Yogui, suscribo lo dicho por Vicente ,tus comentarios enriquecen el blog.
Paz,amor y libertad.
Hosti tú LA MANGRANA, per als que compartím generacions paregudes es tot un simbol. Ja se que no es molt educativa pero jo el se la vaig ensenyar als meus fills.
Algú sap de on va eixir?
http://personal.telefonica.terra.es/web/adolfmonjo/atrevides.htm
PARTÍREM UNA MAGRANA (Teulada)
Una nit que feia fosca trobàrem dos fadrines;
portaven “dos” cantarelles i li tire ma a les ma...
Ma mare no vol que ho diga, perquè és pecat mortal;ma mare li la toca a mon pare
per la punta del par...
Partírem una magrana, la férem en tres tallons
i el primer que la tastava
es tirava mà als co...
Corrien com a centelles
en aquella multitud
per vore si agarraven
aquell home del caaanut.
Una segona versió, amb la mateixa melodia i al mateix poble:
Partien una magrana, la feren en tres tallons
i tots els qui la tastavem
es tiraven mà als co...
Corrien com a centelles,
totes les joves i velles,
tocant-se les ma...
Ma mare no vol que ho diga,
perquè diu que és pecat,
i cada volta que ho dic,
m’arranca un pèl del cap.
Xe açò si que es una bona aportació, altres versions de "Partirem una mangrana".
Muy buena aportación de cultura popular, un fenómeno el que a encontrado esto.
Papa Yogui.
Una seguidora mes del blog, esperem seguir creixent. Benvinguda i ben trovada.
Tot passa, fins i tot torna a ploure. Potser demà isca el sòl...
¿...? demá nevara.....
quasi...
Nunca se puede predecir un acontecimiento físico con una precisión absoluta. Ja,ja,ja
Otro dia sera...
Hace aproximadamente un año, encendimos un fuego que ha fecha de hoy todavía arde.
Nos ha dado calor, nos ha reunido en torno a él, y nos hemos puesto a contar historias.
A unos les gustan.
A otros le molestan.
Pero lo que no se cuestiona es que a nadie deja indiferente.
Yo, me alegro de su existencia y de que cada vez haya más gente en torno a él.
Saludos a todos los que se sienten tafarros.
Ja fa més d'un any!!! hip hip hurra.
M'alegre que el blog estiga en ple rendiment, es tracta d'aixó de poder opinar lliurement i educadament, i a poder ser sense anonimats.
Hi ha que celebrar-ho.
Besos al master del blog i a tots els que ho feu possible.
' PAÍS PETIT '
http://www.youtube.com/watch?v=Te4QWD9_kAg
El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur
d'haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tant petit
que des de dalt d'un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tant petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d'aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descrobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així, com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tant petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur
d'haver-lo vist.
Esto tiene un poco mas de marchaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
http://www.youtube.com/watch?v=73HhHDuox3w
http://www.youtube.com/watch?v=uOfIztakaag&feature=related
Les reivindicacions poden ser també tranquil·les però poden tindre molta força.
Bona nit
http://www.youtube.com/watch?v=XF_pi0R965k
http://www.youtube.com/watch?v=V9Qmvh-qZyU
http://www.youtube.com/watch?v=3kAuWSObT7w&feature=related
Segur que son més del teu gust...
Publica un comentari a l'entrada